dijous, 30 de setembre del 2010

Després del 29-S

Ahir va ser la anunciada Vaga General, una vaga que arriba tard i mal, tard perquè duem més de dos anys en crisi, i mal perquè ningú s'ho creu.

Qui va a creure, a estes altures, a UGT i CCOO que, malauradament, són els sindicats majoritaris; i, malauradament, els menys demòcrates, malgrat que presumeixen d'això.

Jo entenc que la vaga és un dret, però qui vol la fa, i qui no vol, no; això mostra la solidaritat de cadascú.

Novament, ens trobem amb un país desfet, un país que no és capaç d'unir-se per cap cosa, un país moralment abatut, un país destrossat, un país que va pegant bacs, un país titella d'un estat que fa i desfà al seu plaer, amb un govern sucursal d'este estat, amb una gent perduda que no sap cap a on va i cap a on vol anar.

Ja l'ambient venia calfat per la brutal i desproporcionada actuació policial al carrer Colom de València durant el matí


http://www.youtube.com/watch?v=jOEJvpXF31U&feature=player_embedded



http://www.diagonalperiodico.net/Valencia,12078.html


No és tant les vora 90.000 persones que diuen que hi havien a la manifestació de la vesprada envers el govern i la seua reforma laboral, com els resultats electorals.

D'ací un any i mig, quan siguen les generals, tot continuarà igual, per molt que lluitem, la gent no vol adonar-se que ens estan furtant els diners, el pa dels nostres fills, el sustent dels nostres aturats, la jubilació dels nostres pares, la nostra pròpia, les partides per a educació, sanitat, cultura, benestar... és que ens estan furtant, com duen fent durant tres-cents tres anys, la nostra identitat com a poble, la nostra dignitat com a nació.

Però, si no som capaços de posar-nos d'acord, ja no sobre a on volem anar, sinó de contra què hem d'anar, somniar amb un futur millor es queda en això, en un somni.

Malgrat tot este discurs tan pessimista, tinc l'esperança que açò algun dia canvie, la gent responga, s'organitze i lluite per un futur millor.