diumenge, 13 de març del 2011

Fins a on arribem




Anit ens anàrem un amic i jo a l'MTV Winter que, com cada any, és a la Ciutats de les Arts i de les Ciències a València i, entre actuació i actuació, anàrem a fer un mos al CC El Saler.

Enguany vàrem estar al 100 Montaditos, i esta és la conversa que mantinguérem la cambrera i jo:

Cambrera: Hola.
Jo: Bona nit!
C: Decidme.
Jo: Em poses, per favor, dos gerres de cervesa?
C: Uy "jarres"! Vosotros no sois de por aquí.
Jo: Ah no? I d'on som?
C: No sé pero de aquí seguro que no.
(En este moment ja se'm va començar a calfar la sang, així que només volia tallar la comunicació el més aviat possible)
Jo: I em poses també dos montats de l'u, u del sis i un altre del setze.
C: Cómo?
Jo: Dos de l'u, u del sis i un altre del setze.
C: Setze?
Jo: Sí, setze.
C: No serà desset?
Jo: No, setze. (I li'l mostre en la llista).
Just en eixe moment una altra cambrera li diu a la que m'estava atenent:
C2:Que no sabe hablar en castellano? (gràcies per no dir espanyol)
C1 (la que m'estava atenent): Yo? Claro que sí.
C2: No, tú no, él!
C1: Ah, y yo que sé, parece que no.
(S'ha d'entendre el menyspreu amb el que ho deien)

Tornem a la nostra conversa.
C: Ah dieciseis! Entendía desset que es diecisiete.
Jo: No, era el setze.
C: Vale dime tu nombre.
Anava a dir Gini però, per tal d'agilitzar li vaig dir:
Jo: Carles.
C: Vale aquí lo tienes.

Quina és la meua sorpresa quan arribe a la taula i em veig en "nombre" CARLOS

Bé, és lamentable que tinguem este tipus d'episodis ací; jo l'haguera traduït la paraula sense cap tipus de problema, però eixa xuleria, eixe despotisme, eixe menyspreu i eixa prepotència em varen encendre i, com que m'entenia no sé per quin motiu hauria de dir-li en castellà una paraula que, ella estava encabotada en que era diferent, buscant qualsevol tipus de diferència entre el "català barceloní" que ella va assumir que jo parlava i el seu "valencià de tota la vida", perquè clar, ella en sabrà molt, de valencià, i "jo a casa no el parle, però l'entenc, i tu el que parles no és valencià" o "en ma casa hem parlat valencià tota la vida i tu no parles valencià" o "Si en Catalunya no et contesten en castellà jo per què he de contestar-te en català?".

Per desgràcia estos conflictes són més habituals del que en pensem, i hem de canviar des de les arrels açò, perquè si no és així, no ho farem de cap manera.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Sí a TV3




És del tot engrescador i encoratjador veure, ahir a la vesprada, la nombrossísima concentració de persones que es van reunir a la Pç de la Mare de Deu de València al voltant de les 19.00 per a recolzar les emissions de TV3 al País Valencià i, sobretot, per denunciar a un govern cada vegada més intolerant.

Esta concentració, segons dades dels organitzadors, de vora 3000 persones, té més mèrit si cap en que era un dilluns, havia sigut convocada per xarxes socials i només tres dies abans de que es produïra.

També és digna de menció cadascuna de les concentracions que, a diferents indrets del País Valencià i del Principat, s'han realitzat arran del tancament de les emissions de TV3.

Ara bé, el que em preocupa en estos moments és que esta acció es quede només en això, una concentració, ja que hem de lluitar per recuperar el que és nostre, i ser perseverants, i dir a les urnes que ja n'hi ha prou; de corrupció, de caciquisme i de botiflerisme.

El nostre poble, el valencià, és expert en deixar córrer cada atac que pateix, en oblidar com l'estat i els seus delegats es riuen d'ell, de nosaltres; i no només no planta cara, sinó que ho entén com que està bé; ja siga per complicitat, o bé pel pensament que no hi ha cap cosa a fer per canviar les coses.

El gran problema que tenim, és la falta d'organització, no hem de cremar-nos amb obligacions, sinó dosificar les nostres forces i, pacíficament i ordenadament, fer servir la nostra condició de poble, per respondre a cada atac, de manera insistent, que se'ns escolte ben fort; això no podran mai, callar-nos, almenys de forma democràtica.

Espere que esta reivindicació, de veure TV3, no caiga en l'oblit i només es recorde els dies 25 d'abril i 9 d'Octubre a les manifestacions vespertines; sinó que la gent se n'adone d'una vegada que hem de canviar de representants, hem de triar un que faça servir la condició d'elegit pel poble, i treballe per a ell, no en contra d'ell i a favor només d'uns quants.

Prova d'açò és que reconegudes figures del panorama pepero al nostre País, com ara el President de la Diputació, Alfonso Rus o el batlle de Castelló, Alberto Fabra, han fet una crida a que es torne a emetre TV3 al nostre país.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3851683/20110222/discrepancies-dins-pp-tancament-tv3.html

D'altra mà, i malgrat les desconveniències, el nostre poble també es caracteritza pel caràcter bregador, i pel gust en aconseguir empreses difícils, i per això espere que esta vegada no siga menys, i desitge aconseguir una victòria, que voldrà dir que anem en el bon camí, el camí d'aconseguir alliberar la nostra terra de l'ocupació.

Per això hem d'estar units i no vindre'ns avall davant cap cosa, l'enemic és fort, i té molt guanyat, però de més verds en maduren.