Anit ens anàrem un amic i jo a l'MTV Winter que, com cada any, és a la Ciutats de les Arts i de les Ciències a València i, entre actuació i actuació, anàrem a fer un mos al CC El Saler.
Enguany vàrem estar al 100 Montaditos, i esta és la conversa que mantinguérem la cambrera i jo:
Cambrera: Hola.
Jo: Bona nit!
C: Decidme.
Jo: Em poses, per favor, dos gerres de cervesa?
C: Uy "jarres"! Vosotros no sois de por aquí.
Jo: Ah no? I d'on som?
C: No sé pero de aquí seguro que no.
(En este moment ja se'm va començar a calfar la sang, així que només volia tallar la comunicació el més aviat possible)
Jo: I em poses també dos montats de l'u, u del sis i un altre del setze.
C: Cómo?
Jo: Dos de l'u, u del sis i un altre del setze.
C: Setze?
Jo: Sí, setze.
C: No serà desset?
Jo: No, setze. (I li'l mostre en la llista).
Just en eixe moment una altra cambrera li diu a la que m'estava atenent:
C2:Que no sabe hablar en castellano? (gràcies per no dir espanyol)
C1 (la que m'estava atenent): Yo? Claro que sí.
C2: No, tú no, él!
C1: Ah, y yo que sé, parece que no.
(S'ha d'entendre el menyspreu amb el que ho deien)
Tornem a la nostra conversa.
C: Ah dieciseis! Entendía desset que es diecisiete.
Jo: No, era el setze.
C: Vale dime tu nombre.
Anava a dir Gini però, per tal d'agilitzar li vaig dir:
Jo: Carles.
C: Vale aquí lo tienes.
Quina és la meua sorpresa quan arribe a la taula i em veig en "nombre" CARLOS
Bé, és lamentable que tinguem este tipus d'episodis ací; jo l'haguera traduït la paraula sense cap tipus de problema, però eixa xuleria, eixe despotisme, eixe menyspreu i eixa prepotència em varen encendre i, com que m'entenia no sé per quin motiu hauria de dir-li en castellà una paraula que, ella estava encabotada en que era diferent, buscant qualsevol tipus de diferència entre el "català barceloní" que ella va assumir que jo parlava i el seu "valencià de tota la vida", perquè clar, ella en sabrà molt, de valencià, i "jo a casa no el parle, però l'entenc, i tu el que parles no és valencià" o "en ma casa hem parlat valencià tota la vida i tu no parles valencià" o "Si en Catalunya no et contesten en castellà jo per què he de contestar-te en català?".
Per desgràcia estos conflictes són més habituals del que en pensem, i hem de canviar des de les arrels açò, perquè si no és així, no ho farem de cap manera.
