diumenge, 29 de gener del 2012

A propòsit del despropòsit

Durant el temps que ha durat el judici a Camps i Costa, pel "presumpte" delicte de suborn de funcionari, hem assistit a un gavadal d'actuacions més prompte dignes d'un espectacle d'entreteniment i ficció que no pas d'una actuació de la justícia envers un fet molt greu, com ara el d'acceptar vestits, o bé diners, vacances pagades o un xalet a Moraira; l'acció d'afavorir una determinada persona i deixar-se influenciar aprofitant el càrrec que ostentes ha de ser perseguida i penada. Així doncs, el judici era l'oportunitat perfecta perquè la justícia es reivindicara, com a eina al servei de la societat, i no pas dels poders polítics i econòmics, sempre beneficiant a qui més té. Bé, aquest muntatge ha estat un dels més grans esdeveniments estrambòtics que ha patit el País Valencià. Després de guanyar, una altra vegada, les eleccions, tot i ser conscient la població de la trama Gürtel, de la corrupció del partit, del balafiament dels nostres diners, de l'espoli que patim, que estem en fallida econòmica, damunt de tot açò, encara obtenen el 49.4% dels vots, és a dir, només han perdut el 3% després d'eixir a la llum la realitat de qui ens esta(va) governant. Estes dades, si bé no reflectixen realment la realitat del poble valencià, ben cert és que deixen veure que un de cada tres valencians els ha votat en 2011, no la meitat però sí una tercera part. Bé està. Amb este context social i polític, que es veu que està en constant evolució i molt diversificat, van pensar els caps desperts del PSCV (perquè això de PV no s'ho creu ningú), fem un jurat popular i que decidisca el poble. "Bona idea, segur que triomfem", es devien dir. El judici ha sigut més prompte un circ mediàtic, d'autobusos passant per tapar les manifestacions, de vanaglòries, d'acusacions febles i poc preparades i d'un jurat que sembla que ja tenia clar el que anava a passar, abans de la celebració del judici. Però toca! Que ha sigut per 5 a 4, a punt de tombar-los han estat... Bah! Jo ja pensava que se n'eixirien, no era molt difícil de preveure que, per unes coses o altres, quedarien lliures el que fot, és que s'hagen rigut d'eixa manera de la gent, de la gent que tenim consciència del que passa, que no ens deixem arrossegar per la massa aborregada; perquè d'ells es riuen tots els dies i es veu que els agrada ser objecte de mofa. Perquè muntar tot açò, per a demostrar que són els més demòcrates, els més honrats, els més nobles, perquè els seus fidels tinguen el pi(u)t més unflat de pensar que són més "bons valencians" votant esta colla de botxins (PPSOE, no ens enganyem!), no feia falta. Ja ho saben. En fi, que als valencians encara ens passa poc.