Ahir va ser la anunciada Vaga General, una vaga que arriba tard i mal, tard perquè duem més de dos anys en crisi, i mal perquè ningú s'ho creu.
Qui va a creure, a estes altures, a UGT i CCOO que, malauradament, són els sindicats majoritaris; i, malauradament, els menys demòcrates, malgrat que presumeixen d'això.
Jo entenc que la vaga és un dret, però qui vol la fa, i qui no vol, no; això mostra la solidaritat de cadascú.
Novament, ens trobem amb un país desfet, un país que no és capaç d'unir-se per cap cosa, un país moralment abatut, un país destrossat, un país que va pegant bacs, un país titella d'un estat que fa i desfà al seu plaer, amb un govern sucursal d'este estat, amb una gent perduda que no sap cap a on va i cap a on vol anar.
Ja l'ambient venia calfat per la brutal i desproporcionada actuació policial al carrer Colom de València durant el matí
http://www.youtube.com/watch?v=jOEJvpXF31U&feature=player_embedded
http://www.diagonalperiodico.net/Valencia,12078.html
No és tant les vora 90.000 persones que diuen que hi havien a la manifestació de la vesprada envers el govern i la seua reforma laboral, com els resultats electorals.
D'ací un any i mig, quan siguen les generals, tot continuarà igual, per molt que lluitem, la gent no vol adonar-se que ens estan furtant els diners, el pa dels nostres fills, el sustent dels nostres aturats, la jubilació dels nostres pares, la nostra pròpia, les partides per a educació, sanitat, cultura, benestar... és que ens estan furtant, com duen fent durant tres-cents tres anys, la nostra identitat com a poble, la nostra dignitat com a nació.
Però, si no som capaços de posar-nos d'acord, ja no sobre a on volem anar, sinó de contra què hem d'anar, somniar amb un futur millor es queda en això, en un somni.
Malgrat tot este discurs tan pessimista, tinc l'esperança que açò algun dia canvie, la gent responga, s'organitze i lluite per un futur millor.
dijous, 30 de setembre del 2010
dilluns, 30 d’agost del 2010
Reflexions d'EH
Després de gairebé una setmaneta per Euskal Herria, he vingut amb les forces renovades, una redistribució dels mobles del meu cap i sobretot, una sensació de no sé què que m'està envaint contínuament, em sent més pensatiu de l'habitual i no sé molt bé a què és degut...
D'altra banda, em va sorprendre, molt desagradablement el panorama a Vitòria-Gasteiz.
Enguany a més d'estar la prohibició de posar elements abertzales als locals, han netejat la ciutat que donava gust, si s'esforçaren igual pel país com ho fan per esborrar tot rastre de resposta combativa segur que EH estaria molt millor...
Certament, l'element de neteja és una força prou emprada pels polítics, enguany, cap a Falles varen netejar tots els contenidors del centre de València, plens d'enganxines de JERPV.
Esta tàctica té una doble voluntat, per una banda, aconseguir que els turistes que vinguen a la ciutat no vegen que hi ha una resposta a l'imperialisme que els polítics de l'estat ocupant fan a casa nostra; d'altra banda desmotivar a la gent que construïm la resposta, fent inútil els nostres esforços de reflectir la nostra disconformitat, i fer pensar i engrescar a la gent a que s'anime a combatre també la desfeta que ens fan.
La resposta contrària he trobat en Bilbo, en l'Aste Nagusia.
L'Aste Nagusia és la setmana gran de Bilbo, les festes populars organitzades per les comparses bilbaïnes i que enguany compta amb dos menys per la prohibició de dues d'elles per posar fotos dels presos polítics bascos al local, cosa qual és lògica en tal que la majoria dels militants d'estes dues comparses són familiars i amics, i volen tindre-los a prop en estes dates festives.
La resposta popular ha sigut omplir el centre de Bilbo de fotografies, cartells i pancartes, igual que cadascuna de les comparses, en favor de la llibertat d'expressió, associació i ideològica, la llibertat de tot un poble.
Si la cosa és ben senzilla i democràtica, si eixos locals provoquen rebuig popular, la gent no anirà a ells, però si no el tenen, per què han de prohibir-les, i encara que el tinguen, el lliure mercat permet que cadascú pose el negoci u organització que vulga sempre i quan respecte als competidors i a la resta d'éssers del voltant.
El problema és que l'Ajuntament bilbaí vol controlar les festes, unes festes que nasqueren de la voluntat popular i són controlades pel poble, i els fot no poder ficar mà en les comparses, i per això intenten fotre-les... però s'han trobat a tota una ciutat enfront.
"La resposta col·lectiva no és possible o impossible, és necessària"
PAU ALABAJOS - EUSKADI BATEGA
http://www.goear.com/listen/d48f379/euskadi-batega-pau-alabajos-%28-amb-ruper-ordorika%29
D'altra banda, em va sorprendre, molt desagradablement el panorama a Vitòria-Gasteiz.
Enguany a més d'estar la prohibició de posar elements abertzales als locals, han netejat la ciutat que donava gust, si s'esforçaren igual pel país com ho fan per esborrar tot rastre de resposta combativa segur que EH estaria molt millor...
Certament, l'element de neteja és una força prou emprada pels polítics, enguany, cap a Falles varen netejar tots els contenidors del centre de València, plens d'enganxines de JERPV.
Esta tàctica té una doble voluntat, per una banda, aconseguir que els turistes que vinguen a la ciutat no vegen que hi ha una resposta a l'imperialisme que els polítics de l'estat ocupant fan a casa nostra; d'altra banda desmotivar a la gent que construïm la resposta, fent inútil els nostres esforços de reflectir la nostra disconformitat, i fer pensar i engrescar a la gent a que s'anime a combatre també la desfeta que ens fan.
La resposta contrària he trobat en Bilbo, en l'Aste Nagusia.
L'Aste Nagusia és la setmana gran de Bilbo, les festes populars organitzades per les comparses bilbaïnes i que enguany compta amb dos menys per la prohibició de dues d'elles per posar fotos dels presos polítics bascos al local, cosa qual és lògica en tal que la majoria dels militants d'estes dues comparses són familiars i amics, i volen tindre-los a prop en estes dates festives.
La resposta popular ha sigut omplir el centre de Bilbo de fotografies, cartells i pancartes, igual que cadascuna de les comparses, en favor de la llibertat d'expressió, associació i ideològica, la llibertat de tot un poble.
Si la cosa és ben senzilla i democràtica, si eixos locals provoquen rebuig popular, la gent no anirà a ells, però si no el tenen, per què han de prohibir-les, i encara que el tinguen, el lliure mercat permet que cadascú pose el negoci u organització que vulga sempre i quan respecte als competidors i a la resta d'éssers del voltant.
El problema és que l'Ajuntament bilbaí vol controlar les festes, unes festes que nasqueren de la voluntat popular i són controlades pel poble, i els fot no poder ficar mà en les comparses, i per això intenten fotre-les... però s'han trobat a tota una ciutat enfront.
"La resposta col·lectiva no és possible o impossible, és necessària"
PAU ALABAJOS - EUSKADI BATEGA
http://www.goear.com/listen/d48f379/euskadi-batega-pau-alabajos-%28-amb-ruper-ordorika%29
dilluns, 9 d’agost del 2010
Valenbisi
Des de fa uns mesos, s'està produint a la ciutat de València un fenomen gairebé nou per a nosaltres (els valencians capitalins d'a peu); seguint les grans (i no tant) ciutats europees s'està establint un sistema de lloguer de bicicletes públic a càrrec de l'Ajuntament de València: Valenbisi
El sistema pareix que té bon aspecte, traus un abonament anual per 18 euros i després cada vegada que agarres una bici et regalen la primera mitja hora i la resta és a 1 euro la següent mitja hora i tres euros cada hora següent.
Bo, el preu no està mal del tot, i a més estan fent "aparcaments" per tot arreu, així que, en principi, està bé la idea...
Fins ací trobe que és una bona idea.
Val, ara anem al punt de què és anar en bicicleta en la ciutat de València.
La nostra ciutat, des de temps immemorials ha estat una ciutat tradicionalment ciclista, principalment pel clima suau i la planícia del seu sol.
Però des que els animals de quatre rodes aterraren ací este mitjà de transport ha anat en decadència, propiciat també pel poc interès dels polítics en fomentar la utilització d'estos aparats tan ecològics i silenciosos.
Ara ens venen amb esta novetat però no avisen que caregem de carrils bici per tot arreu i que estos tenen el costum de desembocar en avingudes o s'acaben sense previ avís.
A més a més ara s'ha posat de moda per part de la policia local de la ciutat multar als ciutadans que circulen per la vorera en bicicleta, una mesura que puc arribar a entendre en tant que hi ha que respectar al vianant, però als ciclistes qui els respecta?
Agarreu qualsevol avinguda, Gran Via o carrer de més de tres carrils i a veure el que dureu sense morir de por; a mi em costa.
Clarament la bicicleta és un vehicle lent, almenys molt més lent que un cotxe o una moto, però per este motiu no ha de ser objecte de la ira dels conductors, ja que s'estan jugant la teua vida sense cap tipus de consideració.
Jo des d'ací anime a l'Ajuntament a que canvie esta política de bicicletes de lloguer per:
A) Més carrils bici
B) Campanyes de sensibilització a conductors
C) Mànega ampla als policies en tant que el ciclista no siga un perill per als vianants amb una conducció imprudent.
divendres, 30 de juliol del 2010
Contra les corrides de bous
Pareix que per fi algú mou fitxa en el tema de la "festa" (per a qui?) "nacional" (de quina nació?)
Una nació és un grup de gent que comparteix alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic. El terme nació té el seu origen en el mot llatí natio, que s'utilitzava originalment a la Universitat de París per referir-se a un grup d'estudiants originaris d'un determinat país, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis pròpies
Tret de Viquipèdia
Per tant, nosaltres no pertanyem a la nació que fa de la tauromàquia un art i no una malaltia psicològica greu.
Si una "manifestació cultural" és una brutal carnisseria envers un pobre animal, jo no forme part d'eixa cultura.
Gràcies al parlament de Catalunya per aconseguir que, mitjançant un ple totalment lliure i democràtic, s'esborre dels seus límits esta atrocitat.
Tant de bo altres regions seguisquen l'exemple, i tant de bo siga el País Valencià, però com que seria un desmarc massa gran de la "germanor cultural" en la que s'emparen PPSOE per a dir que som part d'Espanya i, tot plegat, seria un apropament a la cultura "principatina" doncs ho deixaran com està.
Cap destacar, que en Canàries, la prohibició va ser engrescada per un diputat del PP, fet pel qual, el central va dir que "no hi havia tradició a Canàries".
Altre tema que queda per aclarir és si els Bous al Carrer continuaran o no, de moment pareix que sí. Personalment si l'animal no pateix cap tipus de perjuí no veig cap inconvenient en sumar-lo a la festa.
Ara, també hi hauria que fixar-se que part del PSC s'ha abstingut(trobe que per no tindre problemes interns) mentre que el seu cap, Montilla, ha votat en contra de una prohibició que segur que és antidemocràtica (per allò de la llibertat d'expressió dels assassins), anticonstitucional i feixista.
Encara que em pareix que el maltractament animal està poc penat, m'agradaria saber perquè la humiliació i la criminalitat, el sadisme i la poca vergonya dels terroristes que destrossen les entranyes del bou, i el seu benvolgut públic no paguen rere veure "l'espectacle".
SKA-P - VERGÜENZA
Entre el Atlántico y el mar Méditerráneo hay una tierra de mar y mucho sol
Que desde antaño se viene practicando una asquerosa y sucia tradición
Un individuo vestido de payaso tortura y martiriza hasta la muerte a un animal
Y el graderío estalla de locura cuando el acero anuncia su final.
Banderilleros sedientos de violencia van torturando sin ninguna compasión
Los picadores prosiguen la matanza acentuando punzadas de dolor
Malherido, enviste con bravura contra el frío del acero que destroza su interior
Agonizando en un charco de sangre, el puntillero remata la función.
Festejo, criminal, vergüenza !!!
Torero, eres la vergüenza de una nación
Torero, eres la violencia en televisión
Torero, eres asesino por vocación
Torero, me produce asco tu profesión
Llamar cultura al sadismo organizado, a la violencia, a la muerte o al dolor
Es un insulto a la propia inteligencia, al desarrollo de nuestra evolución.
Tu indiferencia les hace poderosos, manifiesta tu repulsa a la fiesta criminal
No colabores con un juego de dementes, taurinos al código penal.
Festejo, criminal, vergüenza !!!
Torero, eres la vergüenza de una nación
Torero, eres la violencia en televisión
Torero, eres asesino por vocación
Torero, me produce asco tu profesión
Festejo, criminal, vergüenza !!!
http://www.youtube.com/watch?v=KrMVj0zd9mM
Una nació és un grup de gent que comparteix alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic. El terme nació té el seu origen en el mot llatí natio, que s'utilitzava originalment a la Universitat de París per referir-se a un grup d'estudiants originaris d'un determinat país, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis pròpies
Tret de Viquipèdia
Per tant, nosaltres no pertanyem a la nació que fa de la tauromàquia un art i no una malaltia psicològica greu.
Si una "manifestació cultural" és una brutal carnisseria envers un pobre animal, jo no forme part d'eixa cultura.
Gràcies al parlament de Catalunya per aconseguir que, mitjançant un ple totalment lliure i democràtic, s'esborre dels seus límits esta atrocitat.
Tant de bo altres regions seguisquen l'exemple, i tant de bo siga el País Valencià, però com que seria un desmarc massa gran de la "germanor cultural" en la que s'emparen PPSOE per a dir que som part d'Espanya i, tot plegat, seria un apropament a la cultura "principatina" doncs ho deixaran com està.
Cap destacar, que en Canàries, la prohibició va ser engrescada per un diputat del PP, fet pel qual, el central va dir que "no hi havia tradició a Canàries".
Altre tema que queda per aclarir és si els Bous al Carrer continuaran o no, de moment pareix que sí. Personalment si l'animal no pateix cap tipus de perjuí no veig cap inconvenient en sumar-lo a la festa.
Ara, també hi hauria que fixar-se que part del PSC s'ha abstingut(trobe que per no tindre problemes interns) mentre que el seu cap, Montilla, ha votat en contra de una prohibició que segur que és antidemocràtica (per allò de la llibertat d'expressió dels assassins), anticonstitucional i feixista.
Encara que em pareix que el maltractament animal està poc penat, m'agradaria saber perquè la humiliació i la criminalitat, el sadisme i la poca vergonya dels terroristes que destrossen les entranyes del bou, i el seu benvolgut públic no paguen rere veure "l'espectacle".
SKA-P - VERGÜENZA
Entre el Atlántico y el mar Méditerráneo hay una tierra de mar y mucho sol
Que desde antaño se viene practicando una asquerosa y sucia tradición
Un individuo vestido de payaso tortura y martiriza hasta la muerte a un animal
Y el graderío estalla de locura cuando el acero anuncia su final.
Banderilleros sedientos de violencia van torturando sin ninguna compasión
Los picadores prosiguen la matanza acentuando punzadas de dolor
Malherido, enviste con bravura contra el frío del acero que destroza su interior
Agonizando en un charco de sangre, el puntillero remata la función.
Festejo, criminal, vergüenza !!!
Torero, eres la vergüenza de una nación
Torero, eres la violencia en televisión
Torero, eres asesino por vocación
Torero, me produce asco tu profesión
Llamar cultura al sadismo organizado, a la violencia, a la muerte o al dolor
Es un insulto a la propia inteligencia, al desarrollo de nuestra evolución.
Tu indiferencia les hace poderosos, manifiesta tu repulsa a la fiesta criminal
No colabores con un juego de dementes, taurinos al código penal.
Festejo, criminal, vergüenza !!!
Torero, eres la vergüenza de una nación
Torero, eres la violencia en televisión
Torero, eres asesino por vocación
Torero, me produce asco tu profesión
Festejo, criminal, vergüenza !!!
http://www.youtube.com/watch?v=KrMVj0zd9mM
diumenge, 25 de juliol del 2010
Batalla de les flors
La Batalla de les Flors és una festa tradicional valenciana que significa la fi de la Fira de Juliol, i on les carrosses van pel passeig de l'Albereda llançant clavellons al públic.
Ara, sent una festa típica valenciana, tradicional, s'ha posat la bandera de l'estat espanyol al llarg de les tanques, sense cap tipus de rebuig de la gent, d'eixos que tan valencians són i després són els més botiflers i acusen als autèntics valencianistes de separatistes, nacionalistes, independentistes i, fins i tot, terroristes...
M'haguera agradat veure com s'hagués posat la gent si en compte de posar eixa bandera hagueren posat la senyera...
En fi, estem en un país de desgavells, actituds i reaccions sense cap tipus de sentit, complexos absurds...
Pose una cançó del Pau Alabajos que descriu perfectament com em sent al veure els últims esdeveniments que l'Administració Pública valenciana està fent...
PAU ALABAJOS - COMPTAT I DEBATUT
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,
amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat,
venut a la divina providència:
som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura,
no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.
País que aspira a sucursal,
sanament regionalista,
educadament dòcil,
infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,
que assumeixen el rol indigne d’engranatge,
que demanen permís per anar al lavabo
i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions,
capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’auto-odi,
que nega i neutralitza però no basteix,
que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat,
que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:
retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,
governants que són titelles dels empresaris,
amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,
taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
http://www.youtube.com/watch?v=2MSuV0rCPac
Ara, sent una festa típica valenciana, tradicional, s'ha posat la bandera de l'estat espanyol al llarg de les tanques, sense cap tipus de rebuig de la gent, d'eixos que tan valencians són i després són els més botiflers i acusen als autèntics valencianistes de separatistes, nacionalistes, independentistes i, fins i tot, terroristes...
M'haguera agradat veure com s'hagués posat la gent si en compte de posar eixa bandera hagueren posat la senyera...
En fi, estem en un país de desgavells, actituds i reaccions sense cap tipus de sentit, complexos absurds...
Pose una cançó del Pau Alabajos que descriu perfectament com em sent al veure els últims esdeveniments que l'Administració Pública valenciana està fent...
PAU ALABAJOS - COMPTAT I DEBATUT
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,
amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat,
venut a la divina providència:
som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura,
no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.
País que aspira a sucursal,
sanament regionalista,
educadament dòcil,
infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,
que assumeixen el rol indigne d’engranatge,
que demanen permís per anar al lavabo
i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions,
capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’auto-odi,
que nega i neutralitza però no basteix,
que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat,
que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:
retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,
governants que són titelles dels empresaris,
amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,
taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
http://www.youtube.com/watch?v=2MSuV0rCPac
dijous, 22 de juliol del 2010
Perquè Espanya no vol que el català siga llengua oficial
El dissabte, enmig de L'Acampada a Montblanc, tinguí la oportunitat d'assistir a una xerrada de L'Oriol Junqueras on parlà, entre altres coses, de perquè Espanya no vol que el català siga llengua oficial europea.
Un dels punts que em va cridar més l'atenció, i que mai no havia vist des d'eixe punt, és que, llevat que seria un pas endavant per al nostre poble, llevat que seria un reconeixement davant la UE de que som una nació endins una altra, i molts més arguments; bo tot plegat açò, em va parèixer més impactant saber que l'estat espanyol no vol reconèixer que el català és una llengua oficial simplement per estatus.
Amb això vull dir; en el rànquing de les llengües més parlades de la Unió Europea, la quinta seria l'espanyol amb poc més de quaranta-sis milions d'habitants, però si li restem els 13.422.117 d'habitants dels PPCC catalanoparlants, es quedaria espanya amb trenta-dos milions quatre-cents mil parlants, que el baixaria fins al sext lloc i el català pujaria d'estar inexistent al lloc número nou, per davant de Grècia, la República Txeca o Portugal, països que sí tenen la seua llengua com a oficial.
Si a més a més, als castellanoparlants li restem els bascs i gallecs, perdrien vora cinc milions més de parlants.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Acampada Jove
Demà, cap al migdia, posem rumb cap a Montblanc, província de Tarragona a gaudir de l'Acampada Jove 2010 fins al diumenge.
Seran tres dies de treball, concerts, conèixer gent, gaudir de la companyia i sobretot, passar-s'ho d'allò més bé.
Bo ací deixe el cartell per si, a última hora, algú s'anima a vindre.
Enllace esta notícia per l'interès que puga causar:
Tret d'elpunt.cat
Seran tres dies de treball, concerts, conèixer gent, gaudir de la companyia i sobretot, passar-s'ho d'allò més bé.
Bo ací deixe el cartell per si, a última hora, algú s'anima a vindre.
Enllace esta notícia per l'interès que puga causar:
Promoguda per Amnistia Internacional, la sala d'exposicions municipal de la localitat d'Almàssera, mostra una exposició informativa que introdueix el tema de l'aigua en el conflicte palestí israelià i presenta aquest recurs utilitzat com a arma de pressió.
Amb aquesta mostra, l'Onege denuncia la manca d'aigua potable no contaminada per a la població palestina i presenta aquest problema no sols com a una qüestió climàtica o mediambiental, sinó també política. Amnistia Internacional fa incidència en la gestió desigual que Israel fa d'aquest recurs als territoris palestins ocupats i, denuncia les conseqüències fatals que aquesta gestió comporta.
A l'exposició, que restarà oberta fins al 20 de juliol, hi ha dades que il·lustren la situació i es deixa constància que a Gaza, entre el 1990 i el 1995, l'aigua estava molt contaminada i tot i que no era apta per al consum humà, els palestins es veien obligats a fer-ne ús. També s'hi senyala la quantitat d'aigua que el poble palestí pot extreure del Jordà per a la seua potabilització.
dimarts, 13 de juliol del 2010
Gràcies? per donar-me la raó
Em vaig a fer eco d'esta notícia apareguda en somnoticia.cat
"" Xavi i Puyol provoquen Catalunya
Dos dels jugadors del Barça que han guanyat el Mundial de futbol amb la selecció espanyola, Xavi Fernández i Carles Puyol, que eren catalans de naixement, han exhibit, un cop finalitzat la final de la competició, una bandera catalana amb la intenció de remarcar l’espan
yolitat de Catalunya, i defensar la participació de Catalunya en el projecte espanyol. Aquest fet ha indignat molts catalans que ho consideren una greu provocació, i més en uns moments de forts atacs de l’Estat espanyol contra Catalunya. Altres jugadors espanyols han exhibit les banderes de les seves comunitats autònomes.
http://somnoticia.cat/2010/07/12/xavi-i-puyol-provoquen-catalunya/ ""
Recorde fa cosa de mig mes, tinguí una xicoteta discussió amb una persona, que em deia que soc un radical, perquè dic que Puyol, Xavi, Valdés, Busquets i Piqué no són nacionalistes; em va dir també que això a que venia; i jo li responguí que a que si juguen amb la selecció d'Espanya és, ni més ni menys, perquè ells se senten, d'algun mode, espanyols.
La conversa derivà després en que com no tenim una selecció pròpia ells han de jugar en altra, que si en realitat sí són catalans de cor, que si ho fan pels diners... bo per a començar, o jugues per ton país o no jugues; ací tenim l'Oleguer; després cap dubta que siguen catalans de cor, però d'allí a que siguen independentistes va un tros; i per últim, en el remot cas que es sentiren catalans, independentistes de cor i jugaren amb Espanya pels diners, és ser tan venuts i miserables que seria millor que no ho foren.
Jo respecte que cadascú es senta com vulga, encara que em coste d'entendre algunes coses, però el que no és normal és defensar l'indefensable.
Per cert, altra cosa que em va xocar molt és veure al sr. Gaspart, ex-president del Barça i president del Sant Andreu (equipació del qual és la senyera), en la final en Johannesburg; no el trobí sentit a que s'emocionara amb el gol, i lamentara les ocasions fallades; però bo, altra sorpresa del món del futbol.
Després ja tenim les, sabudes per tots, reaccions democràtiques de cremar senyeres, estelades i insultar als independentistes, sent ells mateixos catalans, quina desgràcia per a ells... (igual és per a nosaltres).
"" Xavi i Puyol provoquen Catalunya
Dos dels jugadors del Barça que han guanyat el Mundial de futbol amb la selecció espanyola, Xavi Fernández i Carles Puyol, que eren catalans de naixement, han exhibit, un cop finalitzat la final de la competició, una bandera catalana amb la intenció de remarcar l’espan
yolitat de Catalunya, i defensar la participació de Catalunya en el projecte espanyol. Aquest fet ha indignat molts catalans que ho consideren una greu provocació, i més en uns moments de forts atacs de l’Estat espanyol contra Catalunya. Altres jugadors espanyols han exhibit les banderes de les seves comunitats autònomes.http://somnoticia.cat/2010/07/12/xavi-i-puyol-provoquen-catalunya/ ""
Recorde fa cosa de mig mes, tinguí una xicoteta discussió amb una persona, que em deia que soc un radical, perquè dic que Puyol, Xavi, Valdés, Busquets i Piqué no són nacionalistes; em va dir també que això a que venia; i jo li responguí que a que si juguen amb la selecció d'Espanya és, ni més ni menys, perquè ells se senten, d'algun mode, espanyols.
La conversa derivà després en que com no tenim una selecció pròpia ells han de jugar en altra, que si en realitat sí són catalans de cor, que si ho fan pels diners... bo per a començar, o jugues per ton país o no jugues; ací tenim l'Oleguer; després cap dubta que siguen catalans de cor, però d'allí a que siguen independentistes va un tros; i per últim, en el remot cas que es sentiren catalans, independentistes de cor i jugaren amb Espanya pels diners, és ser tan venuts i miserables que seria millor que no ho foren.
Jo respecte que cadascú es senta com vulga, encara que em coste d'entendre algunes coses, però el que no és normal és defensar l'indefensable.
Per cert, altra cosa que em va xocar molt és veure al sr. Gaspart, ex-president del Barça i president del Sant Andreu (equipació del qual és la senyera), en la final en Johannesburg; no el trobí sentit a que s'emocionara amb el gol, i lamentara les ocasions fallades; però bo, altra sorpresa del món del futbol.
Després ja tenim les, sabudes per tots, reaccions democràtiques de cremar senyeres, estelades i insultar als independentistes, sent ells mateixos catalans, quina desgràcia per a ells... (igual és per a nosaltres).
dilluns, 12 de juliol del 2010
L'endemà de la Copa Mundial de Futbol
Dia 11 de juliol de 2010; 23.00 aproximadament... comença la "festa" baix de casa de Rafa...
Masclets, banderes, himne i gent embogida (no només per que ha guanyat "el seu" equip).
Dia 12 de juliol de 2010; 16.00 aproximadament... plaça de l'Ajuntament de València... i em trobe açò a la façana!
No en tenim prou ja amb tanta celebració i mal de cap produït per la gent que sembla posseïda?
Tot açò amb la passivitat de la policia, que anit l'importava ben poc:
1) Que fos diumenge i la gent treballara hui (i volia descansar)
2) Que no se pot fer masclets fora de les festes de Falles.
3) Que pel Palau de Congressos hi havia gent corrent per la carretera en plan festiu, jugant-se la vida i provocant retencions de, fins i tot, una hora.
En fi, després les falles molesten, la gent molesta els caps de setmana... jo no dic que no, però açò, un diumenge i a València, és lamentable.
Masclets, banderes, himne i gent embogida (no només per que ha guanyat "el seu" equip).
Dia 12 de juliol de 2010; 16.00 aproximadament... plaça de l'Ajuntament de València... i em trobe açò a la façana!
No en tenim prou ja amb tanta celebració i mal de cap produït per la gent que sembla posseïda?
Tot açò amb la passivitat de la policia, que anit l'importava ben poc:
1) Que fos diumenge i la gent treballara hui (i volia descansar)
2) Que no se pot fer masclets fora de les festes de Falles.
3) Que pel Palau de Congressos hi havia gent corrent per la carretera en plan festiu, jugant-se la vida i provocant retencions de, fins i tot, una hora.
En fi, després les falles molesten, la gent molesta els caps de setmana... jo no dic que no, però açò, un diumenge i a València, és lamentable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
