divendres, 26 d’octubre del 2012

Eleccions a Euskadi

Estes eleccions han sigut una victòria de la democràcia i la voluntat de tot un poble, el basc, que després d’anys i panys de veure com el partit que agrupa una gran quantitat de veus era silenciat una vegada i una altra per tribunals espanyols ha aconseguit traure uns resultats que, veritablement, reflectixen de manera més fidel la realitat a Euskadi.   EH-Bildu, s'ha erigit com el canvi, la clau per avançar a Euskadi, amb més de 276.000 vots, és a dir, amb més del 25% dels vots.     Val a dir que Bildu, tot i haver perdut Donostia, ha passat a ser la tercera força més votada, però la història també ens fa veure que, a l'hora de triar lehendakari, els donostiarres sempre tendixen a triar entre PNB i PSE, que en estos casos acostumen a augmentar en nombre de vots, sobretot els primers.   Evidentment, estos resultats palesen que l'espanyolisme a Euskadi va en davallada, cosa que no sols era bo d'esperar, sinó que és més aviat lògica, segons el meu punt de vista.   Com era d'esperar, la caverna espanyolista no ha trigat a carregar contra la llibertat d'expressió, amb declaracions com "ahora vemos con crudeza el error del TC legalizando Bildu" per part d'Esperança Aguirre i "han conseguido muchos votos, pero eso no les convierte en demócratas, porque los nazis también tuvieron muchos votos" des d'UPyD.   Però no han dit, per exemple, que estan en contra que els partits presenten candidats imputats per corrupció, ni condemnen agressions verbals com "las leyes son como las mujeres, están para violarlas" dit per José Manuel Castelao, triat a dit pel PP com a President del Consell General de la Ciutadania Espanyola. Sort que va dimitir, però va deixar ben clar que tenia tot el suport del partit.   http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/castelao-les-lleis-com-les-dones-son-per-violar-les-2219795   També són ells els mateixos que es gasten mil euros en un sopar a l'avió per anar a veure la final de l'Eurocopa, que es veu que era un esdeveniment importantíssim. http://www.naciodigital.cat/noticia/47080/rajoy/gasta/1000/euros/pernil/whisky/avi/oficial   Però, a banda d'això, el missatge de fons que ens deixen també és preocupant; és a dir, consideren que és un atemptat contra la democràcia, simplement perquè no pensen com ells, que ja és fort. Tanmateix, que E-2000, un partit més que antidemocràtic, es presente, això tant els fa. Curiós, oi? D’altra banda, tenim els resultats. Si EH-Bildu ha tret 276.989 vots de 1.023.892, vol dir que el 27.05 per cent de les persones que ahir anaren a votar, els feren costat, i si hi ha un cens de 1.775.750 persones que reunixen les condicions necessàries per a votar a Euskadi, això és que el 15.60 per cent de les persones d'Euskadi està a favor d'eixe partit. I això em sembla un bon exercici de democràcia; molt més que no pas les desqualificacions barates i de mal gust que es gasten des de la caverna madrilenya.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Mishima - Cert, clar i blau

Tan cert, com que tu i jo som altres; tan cert, com que no hi ha res més. Tan clar, com que la nit ens espera; tan clar, com que no ho fa per tothom. Llavors, tan breu, com qui no espera resposta; tan breu, com qui sap el que diu. Ara, i aquí, t'estimo.

diumenge, 29 de gener del 2012

A propòsit del despropòsit

Durant el temps que ha durat el judici a Camps i Costa, pel "presumpte" delicte de suborn de funcionari, hem assistit a un gavadal d'actuacions més prompte dignes d'un espectacle d'entreteniment i ficció que no pas d'una actuació de la justícia envers un fet molt greu, com ara el d'acceptar vestits, o bé diners, vacances pagades o un xalet a Moraira; l'acció d'afavorir una determinada persona i deixar-se influenciar aprofitant el càrrec que ostentes ha de ser perseguida i penada. Així doncs, el judici era l'oportunitat perfecta perquè la justícia es reivindicara, com a eina al servei de la societat, i no pas dels poders polítics i econòmics, sempre beneficiant a qui més té. Bé, aquest muntatge ha estat un dels més grans esdeveniments estrambòtics que ha patit el País Valencià. Després de guanyar, una altra vegada, les eleccions, tot i ser conscient la població de la trama Gürtel, de la corrupció del partit, del balafiament dels nostres diners, de l'espoli que patim, que estem en fallida econòmica, damunt de tot açò, encara obtenen el 49.4% dels vots, és a dir, només han perdut el 3% després d'eixir a la llum la realitat de qui ens esta(va) governant. Estes dades, si bé no reflectixen realment la realitat del poble valencià, ben cert és que deixen veure que un de cada tres valencians els ha votat en 2011, no la meitat però sí una tercera part. Bé està. Amb este context social i polític, que es veu que està en constant evolució i molt diversificat, van pensar els caps desperts del PSCV (perquè això de PV no s'ho creu ningú), fem un jurat popular i que decidisca el poble. "Bona idea, segur que triomfem", es devien dir. El judici ha sigut més prompte un circ mediàtic, d'autobusos passant per tapar les manifestacions, de vanaglòries, d'acusacions febles i poc preparades i d'un jurat que sembla que ja tenia clar el que anava a passar, abans de la celebració del judici. Però toca! Que ha sigut per 5 a 4, a punt de tombar-los han estat... Bah! Jo ja pensava que se n'eixirien, no era molt difícil de preveure que, per unes coses o altres, quedarien lliures el que fot, és que s'hagen rigut d'eixa manera de la gent, de la gent que tenim consciència del que passa, que no ens deixem arrossegar per la massa aborregada; perquè d'ells es riuen tots els dies i es veu que els agrada ser objecte de mofa. Perquè muntar tot açò, per a demostrar que són els més demòcrates, els més honrats, els més nobles, perquè els seus fidels tinguen el pi(u)t més unflat de pensar que són més "bons valencians" votant esta colla de botxins (PPSOE, no ens enganyem!), no feia falta. Ja ho saben. En fi, que als valencians encara ens passa poc.

diumenge, 13 de març del 2011

Fins a on arribem




Anit ens anàrem un amic i jo a l'MTV Winter que, com cada any, és a la Ciutats de les Arts i de les Ciències a València i, entre actuació i actuació, anàrem a fer un mos al CC El Saler.

Enguany vàrem estar al 100 Montaditos, i esta és la conversa que mantinguérem la cambrera i jo:

Cambrera: Hola.
Jo: Bona nit!
C: Decidme.
Jo: Em poses, per favor, dos gerres de cervesa?
C: Uy "jarres"! Vosotros no sois de por aquí.
Jo: Ah no? I d'on som?
C: No sé pero de aquí seguro que no.
(En este moment ja se'm va començar a calfar la sang, així que només volia tallar la comunicació el més aviat possible)
Jo: I em poses també dos montats de l'u, u del sis i un altre del setze.
C: Cómo?
Jo: Dos de l'u, u del sis i un altre del setze.
C: Setze?
Jo: Sí, setze.
C: No serà desset?
Jo: No, setze. (I li'l mostre en la llista).
Just en eixe moment una altra cambrera li diu a la que m'estava atenent:
C2:Que no sabe hablar en castellano? (gràcies per no dir espanyol)
C1 (la que m'estava atenent): Yo? Claro que sí.
C2: No, tú no, él!
C1: Ah, y yo que sé, parece que no.
(S'ha d'entendre el menyspreu amb el que ho deien)

Tornem a la nostra conversa.
C: Ah dieciseis! Entendía desset que es diecisiete.
Jo: No, era el setze.
C: Vale dime tu nombre.
Anava a dir Gini però, per tal d'agilitzar li vaig dir:
Jo: Carles.
C: Vale aquí lo tienes.

Quina és la meua sorpresa quan arribe a la taula i em veig en "nombre" CARLOS

Bé, és lamentable que tinguem este tipus d'episodis ací; jo l'haguera traduït la paraula sense cap tipus de problema, però eixa xuleria, eixe despotisme, eixe menyspreu i eixa prepotència em varen encendre i, com que m'entenia no sé per quin motiu hauria de dir-li en castellà una paraula que, ella estava encabotada en que era diferent, buscant qualsevol tipus de diferència entre el "català barceloní" que ella va assumir que jo parlava i el seu "valencià de tota la vida", perquè clar, ella en sabrà molt, de valencià, i "jo a casa no el parle, però l'entenc, i tu el que parles no és valencià" o "en ma casa hem parlat valencià tota la vida i tu no parles valencià" o "Si en Catalunya no et contesten en castellà jo per què he de contestar-te en català?".

Per desgràcia estos conflictes són més habituals del que en pensem, i hem de canviar des de les arrels açò, perquè si no és així, no ho farem de cap manera.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Sí a TV3




És del tot engrescador i encoratjador veure, ahir a la vesprada, la nombrossísima concentració de persones que es van reunir a la Pç de la Mare de Deu de València al voltant de les 19.00 per a recolzar les emissions de TV3 al País Valencià i, sobretot, per denunciar a un govern cada vegada més intolerant.

Esta concentració, segons dades dels organitzadors, de vora 3000 persones, té més mèrit si cap en que era un dilluns, havia sigut convocada per xarxes socials i només tres dies abans de que es produïra.

També és digna de menció cadascuna de les concentracions que, a diferents indrets del País Valencià i del Principat, s'han realitzat arran del tancament de les emissions de TV3.

Ara bé, el que em preocupa en estos moments és que esta acció es quede només en això, una concentració, ja que hem de lluitar per recuperar el que és nostre, i ser perseverants, i dir a les urnes que ja n'hi ha prou; de corrupció, de caciquisme i de botiflerisme.

El nostre poble, el valencià, és expert en deixar córrer cada atac que pateix, en oblidar com l'estat i els seus delegats es riuen d'ell, de nosaltres; i no només no planta cara, sinó que ho entén com que està bé; ja siga per complicitat, o bé pel pensament que no hi ha cap cosa a fer per canviar les coses.

El gran problema que tenim, és la falta d'organització, no hem de cremar-nos amb obligacions, sinó dosificar les nostres forces i, pacíficament i ordenadament, fer servir la nostra condició de poble, per respondre a cada atac, de manera insistent, que se'ns escolte ben fort; això no podran mai, callar-nos, almenys de forma democràtica.

Espere que esta reivindicació, de veure TV3, no caiga en l'oblit i només es recorde els dies 25 d'abril i 9 d'Octubre a les manifestacions vespertines; sinó que la gent se n'adone d'una vegada que hem de canviar de representants, hem de triar un que faça servir la condició d'elegit pel poble, i treballe per a ell, no en contra d'ell i a favor només d'uns quants.

Prova d'açò és que reconegudes figures del panorama pepero al nostre País, com ara el President de la Diputació, Alfonso Rus o el batlle de Castelló, Alberto Fabra, han fet una crida a que es torne a emetre TV3 al nostre país.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3851683/20110222/discrepancies-dins-pp-tancament-tv3.html

D'altra mà, i malgrat les desconveniències, el nostre poble també es caracteritza pel caràcter bregador, i pel gust en aconseguir empreses difícils, i per això espere que esta vegada no siga menys, i desitge aconseguir una victòria, que voldrà dir que anem en el bon camí, el camí d'aconseguir alliberar la nostra terra de l'ocupació.

Per això hem d'estar units i no vindre'ns avall davant cap cosa, l'enemic és fort, i té molt guanyat, però de més verds en maduren.

dijous, 30 de setembre del 2010

Després del 29-S

Ahir va ser la anunciada Vaga General, una vaga que arriba tard i mal, tard perquè duem més de dos anys en crisi, i mal perquè ningú s'ho creu.

Qui va a creure, a estes altures, a UGT i CCOO que, malauradament, són els sindicats majoritaris; i, malauradament, els menys demòcrates, malgrat que presumeixen d'això.

Jo entenc que la vaga és un dret, però qui vol la fa, i qui no vol, no; això mostra la solidaritat de cadascú.

Novament, ens trobem amb un país desfet, un país que no és capaç d'unir-se per cap cosa, un país moralment abatut, un país destrossat, un país que va pegant bacs, un país titella d'un estat que fa i desfà al seu plaer, amb un govern sucursal d'este estat, amb una gent perduda que no sap cap a on va i cap a on vol anar.

Ja l'ambient venia calfat per la brutal i desproporcionada actuació policial al carrer Colom de València durant el matí


http://www.youtube.com/watch?v=jOEJvpXF31U&feature=player_embedded



http://www.diagonalperiodico.net/Valencia,12078.html


No és tant les vora 90.000 persones que diuen que hi havien a la manifestació de la vesprada envers el govern i la seua reforma laboral, com els resultats electorals.

D'ací un any i mig, quan siguen les generals, tot continuarà igual, per molt que lluitem, la gent no vol adonar-se que ens estan furtant els diners, el pa dels nostres fills, el sustent dels nostres aturats, la jubilació dels nostres pares, la nostra pròpia, les partides per a educació, sanitat, cultura, benestar... és que ens estan furtant, com duen fent durant tres-cents tres anys, la nostra identitat com a poble, la nostra dignitat com a nació.

Però, si no som capaços de posar-nos d'acord, ja no sobre a on volem anar, sinó de contra què hem d'anar, somniar amb un futur millor es queda en això, en un somni.

Malgrat tot este discurs tan pessimista, tinc l'esperança que açò algun dia canvie, la gent responga, s'organitze i lluite per un futur millor.

dilluns, 30 d’agost del 2010

Reflexions d'EH

Després de gairebé una setmaneta per Euskal Herria, he vingut amb les forces renovades, una redistribució dels mobles del meu cap i sobretot, una sensació de no sé què que m'està envaint contínuament, em sent més pensatiu de l'habitual i no sé molt bé a què és degut...

D'altra banda, em va sorprendre, molt desagradablement el panorama a Vitòria-Gasteiz.

Enguany a més d'estar la prohibició de posar elements abertzales als locals, han netejat la ciutat que donava gust, si s'esforçaren igual pel país com ho fan per esborrar tot rastre de resposta combativa segur que EH estaria molt millor...

Certament, l'element de neteja és una força prou emprada pels polítics, enguany, cap a Falles varen netejar tots els contenidors del centre de València, plens d'enganxines de JERPV.

Esta tàctica té una doble voluntat, per una banda, aconseguir que els turistes que vinguen a la ciutat no vegen que hi ha una resposta a l'imperialisme que els polítics de l'estat ocupant fan a casa nostra; d'altra banda desmotivar a la gent que construïm la resposta, fent inútil els nostres esforços de reflectir la nostra disconformitat, i fer pensar i engrescar a la gent a que s'anime a combatre també la desfeta que ens fan.

La resposta contrària he trobat en Bilbo, en l'Aste Nagusia.

L'Aste Nagusia és la setmana gran de Bilbo, les festes populars organitzades per les comparses bilbaïnes i que enguany compta amb dos menys per la prohibició de dues d'elles per posar fotos dels presos polítics bascos al local, cosa qual és lògica en tal que la majoria dels militants d'estes dues comparses són familiars i amics, i volen tindre-los a prop en estes dates festives.

La resposta popular ha sigut omplir el centre de Bilbo de fotografies, cartells i pancartes, igual que cadascuna de les comparses, en favor de la llibertat d'expressió, associació i ideològica, la llibertat de tot un poble.

Si la cosa és ben senzilla i democràtica, si eixos locals provoquen rebuig popular, la gent no anirà a ells, però si no el tenen, per què han de prohibir-les, i encara que el tinguen, el lliure mercat permet que cadascú pose el negoci u organització que vulga sempre i quan respecte als competidors i a la resta d'éssers del voltant.

El problema és que l'Ajuntament bilbaí vol controlar les festes, unes festes que nasqueren de la voluntat popular i són controlades pel poble, i els fot no poder ficar mà en les comparses, i per això intenten fotre-les... però s'han trobat a tota una ciutat enfront.

"La resposta col·lectiva no és possible o impossible, és necessària"

PAU ALABAJOS - EUSKADI BATEGA

http://www.goear.com/listen/d48f379/euskadi-batega-pau-alabajos-%28-amb-ruper-ordorika%29

dilluns, 9 d’agost del 2010

Valenbisi





Des de fa uns mesos, s'està produint a la ciutat de València un fenomen gairebé nou per a nosaltres (els valencians capitalins d'a peu); seguint les grans (i no tant) ciutats europees s'està establint un sistema de lloguer de bicicletes públic a càrrec de l'Ajuntament de València: Valenbisi

El sistema pareix que té bon aspecte, traus un abonament anual per 18 euros i després cada vegada que agarres una bici et regalen la primera mitja hora i la resta és a 1 euro la següent mitja hora i tres euros cada hora següent.

Bo, el preu no està mal del tot, i a més estan fent "aparcaments" per tot arreu, així que, en principi, està bé la idea...

Fins ací trobe que és una bona idea.

Val, ara anem al punt de què és anar en bicicleta en la ciutat de València.

La nostra ciutat, des de temps immemorials ha estat una ciutat tradicionalment ciclista, principalment pel clima suau i la planícia del seu sol.

Però des que els animals de quatre rodes aterraren ací este mitjà de transport ha anat en decadència, propiciat també pel poc interès dels polítics en fomentar la utilització d'estos aparats tan ecològics i silenciosos.

Ara ens venen amb esta novetat però no avisen que caregem de carrils bici per tot arreu i que estos tenen el costum de desembocar en avingudes o s'acaben sense previ avís.

A més a més ara s'ha posat de moda per part de la policia local de la ciutat multar als ciutadans que circulen per la vorera en bicicleta, una mesura que puc arribar a entendre en tant que hi ha que respectar al vianant, però als ciclistes qui els respecta?

Agarreu qualsevol avinguda, Gran Via o carrer de més de tres carrils i a veure el que dureu sense morir de por; a mi em costa.

Clarament la bicicleta és un vehicle lent, almenys molt més lent que un cotxe o una moto, però per este motiu no ha de ser objecte de la ira dels conductors, ja que s'estan jugant la teua vida sense cap tipus de consideració.

Jo des d'ací anime a l'Ajuntament a que canvie esta política de bicicletes de lloguer per:

A) Més carrils bici

B) Campanyes de sensibilització a conductors

C) Mànega ampla als policies en tant que el ciclista no siga un perill per als vianants amb una conducció imprudent.

divendres, 30 de juliol del 2010

Contra les corrides de bous

Pareix que per fi algú mou fitxa en el tema de la "festa" (per a qui?) "nacional" (de quina nació?)

Una nació és un grup de gent que comparteix alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic. El terme nació té el seu origen en el mot llatí natio, que s'utilitzava originalment a la Universitat de París per referir-se a un grup d'estudiants originaris d'un determinat país, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis pròpies

Tret de Viquipèdia

Per tant, nosaltres no pertanyem a la nació que fa de la tauromàquia un art i no una malaltia psicològica greu.

Si una "manifestació cultural" és una brutal carnisseria envers un pobre animal, jo no forme part d'eixa cultura.

Gràcies al parlament de Catalunya per aconseguir que, mitjançant un ple totalment lliure i democràtic, s'esborre dels seus límits esta atrocitat.

Tant de bo altres regions seguisquen l'exemple, i tant de bo siga el País Valencià, però com que seria un desmarc massa gran de la "germanor cultural" en la que s'emparen PPSOE per a dir que som part d'Espanya i, tot plegat, seria un apropament a la cultura "principatina" doncs ho deixaran com està.

Cap destacar, que en Canàries, la prohibició va ser engrescada per un diputat del PP, fet pel qual, el central va dir que "no hi havia tradició a Canàries".

Altre tema que queda per aclarir és si els Bous al Carrer continuaran o no, de moment pareix que sí. Personalment si l'animal no pateix cap tipus de perjuí no veig cap inconvenient en sumar-lo a la festa.

Ara, també hi hauria que fixar-se que part del PSC s'ha abstingut(trobe que per no tindre problemes interns) mentre que el seu cap, Montilla, ha votat en contra de una prohibició que segur que és antidemocràtica (per allò de la llibertat d'expressió dels assassins), anticonstitucional i feixista.

Encara que em pareix que el maltractament animal està poc penat, m'agradaria saber perquè la humiliació i la criminalitat, el sadisme i la poca vergonya dels terroristes que destrossen les entranyes del bou, i el seu benvolgut públic no paguen rere veure "l'espectacle".

SKA-P - VERGÜENZA

Entre el Atlántico y el mar Méditerráneo hay una tierra de mar y mucho sol
Que desde antaño se viene practicando una asquerosa y sucia tradición
Un individuo vestido de payaso tortura y martiriza hasta la muerte a un animal
Y el graderío estalla de locura cuando el acero anuncia su final.

Banderilleros sedientos de violencia van torturando sin ninguna compasión
Los picadores prosiguen la matanza acentuando punzadas de dolor
Malherido, enviste con bravura contra el frío del acero que destroza su interior
Agonizando en un charco de sangre, el puntillero remata la función.

Festejo, criminal, vergüenza !!!

Torero, eres la vergüenza de una nación
Torero, eres la violencia en televisión
Torero, eres asesino por vocación
Torero, me produce asco tu profesión

Llamar cultura al sadismo organizado, a la violencia, a la muerte o al dolor
Es un insulto a la propia inteligencia, al desarrollo de nuestra evolución.
Tu indiferencia les hace poderosos, manifiesta tu repulsa a la fiesta criminal
No colabores con un juego de dementes, taurinos al código penal.

Festejo, criminal, vergüenza !!!

Torero, eres la vergüenza de una nación
Torero, eres la violencia en televisión
Torero, eres asesino por vocación
Torero, me produce asco tu profesión

Festejo, criminal, vergüenza !!!

http://www.youtube.com/watch?v=KrMVj0zd9mM

diumenge, 25 de juliol del 2010

Batalla de les flors

La Batalla de les Flors és una festa tradicional valenciana que significa la fi de la Fira de Juliol, i on les carrosses van pel passeig de l'Albereda llançant clavellons al públic.

Ara, sent una festa típica valenciana, tradicional, s'ha posat la bandera de l'estat espanyol al llarg de les tanques, sense cap tipus de rebuig de la gent, d'eixos que tan valencians són i després són els més botiflers i acusen als autèntics valencianistes de separatistes, nacionalistes, independentistes i, fins i tot, terroristes...



M'haguera agradat veure com s'hagués posat la gent si en compte de posar eixa bandera hagueren posat la senyera...

En fi, estem en un país de desgavells, actituds i reaccions sense cap tipus de sentit, complexos absurds...

Pose una cançó del Pau Alabajos que descriu perfectament com em sent al veure els últims esdeveniments que l'Administració Pública valenciana està fent...

PAU ALABAJOS - COMPTAT I DEBATUT

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,

amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.

País de paisatge hipotecat,

venut a la divina providència:

som hereus irresponsables i curts de mires.

País que fuig de la lectura,

no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.

País que aspira a sucursal,

sanament regionalista,

educadament dòcil,

infinitament alienat.

País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,

que assumeixen el rol indigne d’engranatge,

que demanen permís per anar al lavabo

i no senten vergonya.

País de complexos i tergiversacions,

capital de la censura i de la manipulació mediàtica.

País de l’enveja i l’auto-odi,

que nega i neutralitza però no basteix,

que protesta flèbilment des de la barrera.

País amnèsic, desmemoriat,

que amaga la història en les profunditats de l’armari.

País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:

retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.

País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,

governants que són titelles dels empresaris,

amos i senyors de la pompa i l’ostentació.

País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.

País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,

taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

http://www.youtube.com/watch?v=2MSuV0rCPac

dijous, 22 de juliol del 2010

Perquè Espanya no vol que el català siga llengua oficial


El dissabte, enmig de L'Acampada a Montblanc, tinguí la oportunitat d'assistir a una xerrada de L'Oriol Junqueras on parlà, entre altres coses, de perquè Espanya no vol que el català siga llengua oficial europea.

Un dels punts que em va cridar més l'atenció, i que mai no havia vist des d'eixe punt, és que, llevat que seria un pas endavant per al nostre poble, llevat que seria un reconeixement davant la UE de que som una nació endins una altra, i molts més arguments; bo tot plegat açò, em va parèixer més impactant saber que l'estat espanyol no vol reconèixer que el català és una llengua oficial simplement per estatus.

Amb això vull dir; en el rànquing de les llengües més parlades de la Unió Europea, la quinta seria l'espanyol amb poc més de quaranta-sis milions d'habitants, però si li restem els 13.422.117 d'habitants dels PPCC catalanoparlants, es quedaria espanya amb trenta-dos milions quatre-cents mil parlants, que el baixaria fins al sext lloc i el català pujaria d'estar inexistent al lloc número nou, per davant de Grècia, la República Txeca o Portugal, països que sí tenen la seua llengua com a oficial.

Si a més a més, als castellanoparlants li restem els bascs i gallecs, perdrien vora cinc milions més de parlants.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Acampada Jove

Demà, cap al migdia, posem rumb cap a Montblanc, província de Tarragona a gaudir de l'Acampada Jove 2010 fins al diumenge.

Seran tres dies de treball, concerts, conèixer gent, gaudir de la companyia i sobretot, passar-s'ho d'allò més bé.

Bo ací deixe el cartell per si, a última hora, algú s'anima a vindre.



Enllace esta notícia per l'interès que puga causar:




Promoguda per Amnistia Internacional, la sala d'exposicions municipal de la localitat d'Almàssera, mostra una exposició informativa que introdueix el tema de l'aigua en el conflicte palestí israelià i presenta aquest recurs utilitzat com a arma de pressió.

Amb aquesta mostra, l'Onege denuncia la manca d'aigua potable no contaminada per a la població palestina i presenta aquest problema no sols com a una qüestió climàtica o mediambiental, sinó també política. Amnistia Internacional fa incidència en la gestió desigual que Israel fa d'aquest recurs als territoris palestins ocupats i, denuncia les conseqüències fatals que aquesta gestió comporta.

A l'exposició, que restarà oberta fins al 20 de juliol, hi ha dades que il·lustren la situació i es deixa constància que a Gaza, entre el 1990 i el 1995, l'aigua estava molt contaminada i tot i que no era apta per al consum humà, els palestins es veien obligats a fer-ne ús. També s'hi senyala la quantitat d'aigua que el poble palestí pot extreure del Jordà per a la seua potabilització.

Tret d'elpunt.cat

dimarts, 13 de juliol del 2010

Gràcies? per donar-me la raó

Em vaig a fer eco d'esta notícia apareguda en somnoticia.cat


"" Xavi i Puyol provoquen Catalunya


Dos dels jugadors del Barça que han guanyat el Mundial de futbol amb la selecció espanyola, Xavi Fernández i Carles Puyol, que eren catalans de naixement, han exhibit, un cop finalitzat la final de la competició, una bandera catalana amb la intenció de remarcar l’espanyolitat de Catalunya, i defensar la participació de Catalunya en el projecte espanyol. Aquest fet ha indignat molts catalans que ho consideren una greu provocació, i més en uns moments de forts atacs de l’Estat espanyol contra Catalunya. Altres jugadors espanyols han exhibit les banderes de les seves comunitats autònomes.

http://somnoticia.cat/2010/07/12/xavi-i-puyol-provoquen-catalunya/ ""


Recorde fa cosa de mig mes, tinguí una xicoteta discussió amb una persona, que em deia que soc un radical, perquè dic que Puyol, Xavi, Valdés, Busquets i Piqué no són nacionalistes; em va dir també que això a que venia; i jo li responguí que a que si juguen amb la selecció d'Espanya és, ni més ni menys, perquè ells se senten, d'algun mode, espanyols.

La conversa derivà després en que com no tenim una selecció pròpia ells han de jugar en altra, que si en realitat sí són catalans de cor, que si ho fan pels diners... bo per a començar, o jugues per ton país o no jugues; ací tenim l'Oleguer; després cap dubta que siguen catalans de cor, però d'allí a que siguen independentistes va un tros; i per últim, en el remot cas que es sentiren catalans, independentistes de cor i jugaren amb Espanya pels diners, és ser tan venuts i miserables que seria millor que no ho foren.

Jo respecte que cadascú es senta com vulga, encara que em coste d'entendre algunes coses, però el que no és normal és defensar l'indefensable.

Per cert, altra cosa que em va xocar molt és veure al sr. Gaspart, ex-president del Barça i president del Sant Andreu (equipació del qual és la senyera), en la final en Johannesburg; no el trobí sentit a que s'emocionara amb el gol, i lamentara les ocasions fallades; però bo, altra sorpresa del món del futbol.

Després ja tenim les, sabudes per tots, reaccions democràtiques de cremar senyeres, estelades i insultar als independentistes, sent ells mateixos catalans, quina desgràcia per a ells... (igual és per a nosaltres).

dilluns, 12 de juliol del 2010

L'endemà de la Copa Mundial de Futbol

Dia 11 de juliol de 2010; 23.00 aproximadament... comença la "festa" baix de casa de Rafa...

Masclets, banderes, himne i gent embogida (no només per que ha guanyat "el seu" equip).

Dia 12 de juliol de 2010; 16.00 aproximadament... plaça de l'Ajuntament de València... i em trobe açò a la façana!

No en tenim prou ja amb tanta celebració i mal de cap produït per la gent que sembla posseïda?

Tot açò amb la passivitat de la policia, que anit l'importava ben poc:

1) Que fos diumenge i la gent treballara hui (i volia descansar)
2) Que no se pot fer masclets fora de les festes de Falles.
3) Que pel Palau de Congressos hi havia gent corrent per la carretera en plan festiu, jugant-se la vida i provocant retencions de, fins i tot, una hora.

En fi, després les falles molesten, la gent molesta els caps de setmana... jo no dic que no, però açò, un diumenge i a València, és lamentable.