Ara, sent una festa típica valenciana, tradicional, s'ha posat la bandera de l'estat espanyol al llarg de les tanques, sense cap tipus de rebuig de la gent, d'eixos que tan valencians són i després són els més botiflers i acusen als autèntics valencianistes de separatistes, nacionalistes, independentistes i, fins i tot, terroristes...
M'haguera agradat veure com s'hagués posat la gent si en compte de posar eixa bandera hagueren posat la senyera...
En fi, estem en un país de desgavells, actituds i reaccions sense cap tipus de sentit, complexos absurds...
Pose una cançó del Pau Alabajos que descriu perfectament com em sent al veure els últims esdeveniments que l'Administració Pública valenciana està fent...
PAU ALABAJOS - COMPTAT I DEBATUT
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,
amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat,
venut a la divina providència:
som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura,
no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.
País que aspira a sucursal,
sanament regionalista,
educadament dòcil,
infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,
que assumeixen el rol indigne d’engranatge,
que demanen permís per anar al lavabo
i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions,
capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’auto-odi,
que nega i neutralitza però no basteix,
que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat,
que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:
retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,
governants que són titelles dels empresaris,
amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,
taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
http://www.youtube.com/watch?v=2MSuV0rCPac
1 comentari:
Sou molt valents,de veritat,amb eixa gent que d´alguna manera són violents contra la raó i la justícia.
Carles,molt bé l´associació de escrits amb la música.
Gràcies per compartir-lo.
Joan
Publica un comentari a l'entrada