Gràcies? per donar-me la raó

Em vaig a fer eco d'esta notícia apareguda en somnoticia.cat


"" Xavi i Puyol provoquen Catalunya


Dos dels jugadors del Barça que han guanyat el Mundial de futbol amb la selecció espanyola, Xavi Fernández i Carles Puyol, que eren catalans de naixement, han exhibit, un cop finalitzat la final de la competició, una bandera catalana amb la intenció de remarcar l’espanyolitat de Catalunya, i defensar la participació de Catalunya en el projecte espanyol. Aquest fet ha indignat molts catalans que ho consideren una greu provocació, i més en uns moments de forts atacs de l’Estat espanyol contra Catalunya. Altres jugadors espanyols han exhibit les banderes de les seves comunitats autònomes.

http://somnoticia.cat/2010/07/12/xavi-i-puyol-provoquen-catalunya/ ""


Recorde fa cosa de mig mes, tinguí una xicoteta discussió amb una persona, que em deia que soc un radical, perquè dic que Puyol, Xavi, Valdés, Busquets i Piqué no són nacionalistes; em va dir també que això a que venia; i jo li responguí que a que si juguen amb la selecció d'Espanya és, ni més ni menys, perquè ells se senten, d'algun mode, espanyols.

La conversa derivà després en que com no tenim una selecció pròpia ells han de jugar en altra, que si en realitat sí són catalans de cor, que si ho fan pels diners... bo per a començar, o jugues per ton país o no jugues; ací tenim l'Oleguer; després cap dubta que siguen catalans de cor, però d'allí a que siguen independentistes va un tros; i per últim, en el remot cas que es sentiren catalans, independentistes de cor i jugaren amb Espanya pels diners, és ser tan venuts i miserables que seria millor que no ho foren.

Jo respecte que cadascú es senta com vulga, encara que em coste d'entendre algunes coses, però el que no és normal és defensar l'indefensable.

Per cert, altra cosa que em va xocar molt és veure al sr. Gaspart, ex-president del Barça i president del Sant Andreu (equipació del qual és la senyera), en la final en Johannesburg; no el trobí sentit a que s'emocionara amb el gol, i lamentara les ocasions fallades; però bo, altra sorpresa del món del futbol.

Després ja tenim les, sabudes per tots, reaccions democràtiques de cremar senyeres, estelades i insultar als independentistes, sent ells mateixos catalans, quina desgràcia per a ells... (igual és per a nosaltres).